Una de las competències que caracteritzen al “innoginyer” es la "set de coneixement" que li permet adquirir una mentalitat pluridisciplinar.
Així intenta buscar fonts de coneixement que li donin noves visiones, nous conceptes o noves orientacions.
Una de las fonts que mes m’agraden es la revista The Economist, que a part de realitzar articles sobre temes econòmics, te en la seva versió setmanal un apartat per "Science and Technology" particularment interessant per la varietat d’articles que desenvolupa.
A més a més trimestralment publica el Technology Quarterly en el que profunditza en temes innovadors.
En el darrer número del passat mes de desembre els articles que més m’han agradat son:
"Accelerated progress", en el que es descriu un cas de ciència multidisciplinari que utilitza mètodes arqueològics per avaluar la viabilitat d’assajos clínics de nous medicaments.
"Don't invent, evolve", en el que se exposa una metodologia de disseny evolutiu basada en idees de Biologia.
Y "And the winners are..." en el que es publiquen els "Innovation awards" de l’any 2007.
Com podem veure una revista que en principi sembla dirigida a un camp (la economia) desenvolupa temes tecnològics que interessen al innoginyer.
Tot i que, també la economia ha de interessar al innoginyer.
dijous, 10 de gener del 2008
Fonts de coneixement
dimecres, 14 de novembre del 2007
Enginyer d’Innovació.
L’Enginyer d’Innovació es un concepte per definir una tipologia de professional. Aquest concepte es basa en la intersecció de tres paraules que dona peu a la seva existència: Enginy, Coneixement i Innovació.
Un “Enginyer d’Innovació” es un professional que mitjançant els seus coneixements i el seu enginy genera innovacions en qualsevol àmbit.
L’Enginyer d’Innovació te, com qualsevol professional, unes competències i característiques definides, però ha de ser una persona interdisciplinària i que no faci fàstics a coneixements multidisciplinaris. Això darrer es el més important recollir dades i informacions de diversos àmbits o sectors o disciplines per generar innovacions aplicables a entorns que poden ser diferents dels que els originen.
Així un “Enginyer d’Innovació” pot considerar que:
amb una màquina de serigrafia es pot utilitzar per cobrir de mantega les llesques de pa de motllo,
http://www.gestiondelconocimiento.com/leer.php?colaborador=cherreros&id=25
o troba noves tendències i les adapta:
http://www.economist.com/specialreports/displaystory.cfm?story_id=9928227
o innovar en cosmètica.
Tots aquets son exemples de la fusió entre els coneixements i l’enginy que donen lloc a innovacions.
I així acabo el primer post d’aquest blog.
“Ars longa, vita brevis.”
