William L. McKnight va ser el màxim responsable de 3M de 1949 a 1966. Va ser la persona que l'any 1948 va definir els principis que haurien de esdevenir la base de la filosofia innovadora de 3M.
1. "A mesura que el negoci creix, es torna més necessari delegar responsabilitats i encoratjar als homes i les dones a exercir la seva iniciativa. Això requereix d'una considerable tolerància. Aquets homes i dones, a qui nosaltres deleguem autoritat i responsabilitat, si son bons professionals, voldran fer la seva feina a la seva manera."
2. "Hi haurà errors. Però si una persona es encertada en l’essencial , els errors que ell o ella faci no seran a la llarga tan seriosos com l’error que faria la Direcció si es dediques a dir, a aquells que tenen autoritat, exactament com han de fer la seva feina."
3. "La Direcció que es críticament destructiva quan es cometen errors, mata la iniciativa. Y es essencial que tinguem gent amb iniciativa si volem continuar creixent."
Els conceptes que hauríem de recordar son:
- delegar autoritat i responsabilitat
- encoratjar la iniciativa
- tolerància amb els errors, permetre que s'equivoquin
- no dir com s'han de fer les coses
- no criticar de forma destructiva els errors
Aquets principis encara son vàlids per aquelles empreses que vulguin innovar, ... perquè qui innova son les persones.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris innovació. Mostrar tots els missatges
dimarts, 7 d’octubre del 2008
dijous, 18 de setembre del 2008
La passió per innovar,...millor si se remunerada.
En diverses jornades i conferencies a les que hi he assistit, he plantejat la qüestió de la remuneració dels innovadors. Considero que la innovació no serà realment important mentre no se li doni valor, es a dir, que es recompensi als creadors d’innovacions, especialment els que treballen per compte aliè.
Utilitzo la comparació entre un equip de futbol i un equip de professionals. Així, en el primer cas s’accepta que un davanter amb talent pugui cobrar molt més que un defensa o un porter, si preguntem perquè no pot ser el mateix en "equips d’innovació" la resposta es que “no es poden fer diferencies dons hi hauria conflictes”. Amb això ens volen dir que no es vol reconèixer, ni valorar, el talent.
Una altra resposta es que "per innovar cal tenir passió". ¡Si, d’acord!, però hom pot respondre "a mi m’apassiona el cinema i treballo en el sector químic". Es cert que una minoria pot tenir passió pel que fa i no li importa la remuneració, però la majoria treballa per diners.
També escolto sovint que “no hi ha prou innovacions”, que “el personal no innova el que cal”; però no es qüestionen si el sistema de reconeixement dels innovadors es l’adient.
Crec que cal que es produeixi un canvi en la valoració de la innovació i, això, ha de portar a un canvi de paradigma en la forma en que les empreses retribueixen als innovadors.
Tanmateix, no parlo de retribució fixa, sinó d’un variable en funció d’uns beneficis, o d’un Royalty sobre les vendes conseqüència de les innovacions, o ... (innovem en la forma).
Un exemple son les franquícies que paguen Royalties al franquiciador ("el creador de la idea innovadora").
En tornarem a escriure, dons crec que es important.
Utilitzo la comparació entre un equip de futbol i un equip de professionals. Així, en el primer cas s’accepta que un davanter amb talent pugui cobrar molt més que un defensa o un porter, si preguntem perquè no pot ser el mateix en "equips d’innovació" la resposta es que “no es poden fer diferencies dons hi hauria conflictes”. Amb això ens volen dir que no es vol reconèixer, ni valorar, el talent.
Una altra resposta es que "per innovar cal tenir passió". ¡Si, d’acord!, però hom pot respondre "a mi m’apassiona el cinema i treballo en el sector químic". Es cert que una minoria pot tenir passió pel que fa i no li importa la remuneració, però la majoria treballa per diners.
També escolto sovint que “no hi ha prou innovacions”, que “el personal no innova el que cal”; però no es qüestionen si el sistema de reconeixement dels innovadors es l’adient.
Crec que cal que es produeixi un canvi en la valoració de la innovació i, això, ha de portar a un canvi de paradigma en la forma en que les empreses retribueixen als innovadors.
Tanmateix, no parlo de retribució fixa, sinó d’un variable en funció d’uns beneficis, o d’un Royalty sobre les vendes conseqüència de les innovacions, o ... (innovem en la forma).
Un exemple son les franquícies que paguen Royalties al franquiciador ("el creador de la idea innovadora").
En tornarem a escriure, dons crec que es important.
INNOVeTION VALLEY
Essent de vacances he conegut una iniciativa anomenada “INNOVeTION VALLEY”, que es un projecte que pretén explicar les potencialitats del territori situat al Nord-Est d’Itàlia ,que inclou ciutats com Venècia, Trieste, Treviso o Vicenza.
Aquest territori te la peculiaritat que no hi ha trobem una ciutat central com podria ser Milà, sinó ciutats mitjanes; tot i que el territori te més de 6 milions d’habitants, es a dir, Catalunya fa uns anys.
Aquest territori o “regió econòmica” te una xarxa de més de 450.000 empreses (entenent-ho des d’autònoms fins a grans empreses).
El concepte “INNOVeTION VALLEY” s’adreça a set categories: “moda, art, design, arquitectura, activitats performatives, tecnologia i recerca”,
Editen una publicació quinzenal “IL GIORNALE DELL’INNOVeTION VALLEY”; i podeu trobar tots els números a http://www.fuoribiennale.org/2007/progetto.asp?menu=progetto&IDnews=112&LAN=ITA
Aquesta publicació pretén presentar la creativitat i la innovació que es desenvolupa per part de les empreses de la regió i, amb voluntat de donar confiança als ciutadans pel que fa a les seves opcions de futur.
Es interessant la presentació del projecte http://www.fuoribiennale.org/public/InnovetionValley_presentazione.pdf
Ara bé, per mi, el mes interessant es el document "MAPPA PLEASE DISTRURB" que exposa una llarga relació d’empreses, entitats i professionals amb una breu exposició i fotografies.
Aquí es veu un ventall d’innovació i creativitat que es pot trobar a la regió.
dimecres, 27 de febrer del 2008
Presentació publicació sobre Innovació i internacionalització.
Ahir a la tarda vaig participar en la presentació en el Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya de la publicació de l'OME "Innovació en el procés d'internacionalització". En aquest acte van participar Maite Ardevol, directora del OME, Maria Astigarraga i Sabin Azua de B+I Strategy, Joan Molins de Ros Roca i Jaume Prat de Ficosa.
Les intervencions al voltant de una orientació cap a la innovació en la gestió van ser molt interessants. Les decisions empresarials tan de Ficosa com de Ros Roca en replantejar-se la seva forma d'actuar poden ajudar al públic assitent a replantejar-se la seva actuació en l'empresa.
Vaig preguntar sobre "l'incentiu econòmic a l'innovador" i aleshores va encentar-se el debat entre els enginyers del públic i els membres de la taula amb responsabilitat empresarial. El tema tabú com citava Manel Pérez, "els diners". Malauradament quan parlem d'incentivar al innovador, al innogenyer, ens trobem a frases com "això seria pervers", "es un equip", "la empresa som tots"; totes per no haver de remunerar de forma individual.
Aquets serà un dels temes que s'hauran de plantejar seriosament les empreses que vulguin que el seus integrants siguin innovadors: com incentivar-los i com reconeixer les aportacions.
Al final hem de recordar: Quan no sabem de qué estem parlant, estem parlant de diners.
Les intervencions al voltant de una orientació cap a la innovació en la gestió van ser molt interessants. Les decisions empresarials tan de Ficosa com de Ros Roca en replantejar-se la seva forma d'actuar poden ajudar al públic assitent a replantejar-se la seva actuació en l'empresa.
Vaig preguntar sobre "l'incentiu econòmic a l'innovador" i aleshores va encentar-se el debat entre els enginyers del públic i els membres de la taula amb responsabilitat empresarial. El tema tabú com citava Manel Pérez, "els diners". Malauradament quan parlem d'incentivar al innovador, al innogenyer, ens trobem a frases com "això seria pervers", "es un equip", "la empresa som tots"; totes per no haver de remunerar de forma individual.
Aquets serà un dels temes que s'hauran de plantejar seriosament les empreses que vulguin que el seus integrants siguin innovadors: com incentivar-los i com reconeixer les aportacions.
Al final hem de recordar: Quan no sabem de qué estem parlant, estem parlant de diners.
dimecres, 14 de novembre del 2007
Enginyer d’Innovació.
L’Enginyer d’Innovació es un concepte per definir una tipologia de professional. Aquest concepte es basa en la intersecció de tres paraules que dona peu a la seva existència: Enginy, Coneixement i Innovació.
Un “Enginyer d’Innovació” es un professional que mitjançant els seus coneixements i el seu enginy genera innovacions en qualsevol àmbit.
L’Enginyer d’Innovació te, com qualsevol professional, unes competències i característiques definides, però ha de ser una persona interdisciplinària i que no faci fàstics a coneixements multidisciplinaris. Això darrer es el més important recollir dades i informacions de diversos àmbits o sectors o disciplines per generar innovacions aplicables a entorns que poden ser diferents dels que els originen.
Així un “Enginyer d’Innovació” pot considerar que:
amb una màquina de serigrafia es pot utilitzar per cobrir de mantega les llesques de pa de motllo,
http://www.gestiondelconocimiento.com/leer.php?colaborador=cherreros&id=25
o troba noves tendències i les adapta:
http://www.economist.com/specialreports/displaystory.cfm?story_id=9928227
o innovar en cosmètica.
Tots aquets son exemples de la fusió entre els coneixements i l’enginy que donen lloc a innovacions.
I així acabo el primer post d’aquest blog.
“Ars longa, vita brevis.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
