Nova “Ley de la Ciencia y la Tecnologia”.

El "Ministerio de Ciencia e Innovación" ha iniciat un debat sobre el futur marc legal que definirà la Nova "Ley de la Ciencia y la Tecnologia".

Un dels canals per donar idees i fer comentaris ha estat el portal obert per el "Ministerio de Ciencia e Innovación" en col·laboració amb FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología ).

En aquest portal es podien fer aportacions. Vaig considerar que havia d'exposar la meva opinió en el bloc corresponent a "I+D en les empreses".

El text va ser el següent:
" La R+D+i en les empreses com en qualsevol altra part el fan les persones. Tanmateix, particularitzant per el caso de les empreses, no veig que s’incentivi a les persones per tal que el resultat de la seva tasca en R+D+i (intel·lectual o física) sigui generadora de beneficis per la mateixa. Si dels beneficis que genera en la empresa aquesta activitat el responsable no rep una part, ¿ cóm volem incentivar que aquestes persones siguin creatives i innovadores. ?
Per un costat la “Ley de Patentes” afavoreix a la empresa en el cas de les invencions laborals. Per un altra costat es pretén que la empresa pugui rebre ajuts públics o tenir deduccions fiscals per la seva R+D+i. Y el treballador que las genera: ¿ no aconsegueix res ?. S’hauria d’establir ( o recomanar ) un sistema que remuneres als que generen aquets beneficis per les empreses ( via remuneració variable, o accions de empresa, o allò que es consideri adient). Y per un altre costat, a nivell fiscal, en el IRPF, aquells treballadors amb una part dels seus ingressos procedents de la seva aportació a la R+D+i generadora de beneficis per la empresa haurien de tenir desgravacions fiscals en aquesta part dels seus ingressos. ( Com exemple de incentiu fiscal tenim que els beneficis procedents de l’especulació financera i/o borsàtil tributen per el IRPF nomès al 18% independentment de la quantia de la renta obtinguda. S’incentiva la especulació en front de la R+D+i)."

La meva sorpresa ha estat que en la síntesi de les aportacions mes rellevants, s’exposi:
"Es demana que es donin incentius als treballadors que, con amb la seva tasca investigadora, generin beneficis per les empreses. Es demana un plus de remuneració per a ells i desgravacions fiscals en el IRPF."

Es una bona noticia que s’exposi i reculli la idea de que cal reconèixer econòmicament al innovador en la empresa; anem avançant.

Innovació en el proces de promoció interna.

He llegit un article interessant del professor Shripad Pendse on planteja una nova sistemàtica per escollir les persones que cal promocionar a càrrecs més elevats.
L'article te com a títol: INITIATIVE, CREATIVITY, RESULTS: A WIN-WIN-WIN STRATEGY FOR PROMOTING EMPLOYEES.

Aquest article exposa els problemes que presenten els sistemes tradicionals de promoció i exposa les característiques que considera fonamentals en les persones a promocionar: Iniciativa, Creativitat i Resultats (el que ell anomena ICR Approach).

Aquest sistema es basa en considerar les qualitats que permeten considerar una persona com candidata a la promoció:
1) Identifica problemes sense orientació per part dels superiors.
2) Pren la iniciativa, proposa un projecte relacionat amb el problema, i treballa en ell de forma independent.
3) Es capaç d'incorporar a d'altres tan de dintre com de fora la empresa per ajudar-lo a realitzar el projecte.
4) Persevera en les errades inicials i produceix resultats mesurables que beneficien la empresa.

Això es el que va fer Ken Kutaragi quan va dissenyar la Playstation ( Business Week va dir d'ell: "Kutaragi is a rare breed in Corporate Japan: an engineer with vision and marketing smarts.")

Però les qüestions que se'm plantegen son:
¿ Quantes empreses o institucions d'aquest país permetrien una actuació d'aquest estil sense actuar-hi en contra ?
¿ Quantes persones s'atrevirien a actuar així, sense por ?

Si volem que el nostre país, les nostres empreses i nosaltres anem endavant i siguem més competitius; hem de fer-nos nostres aquestes paraules:

INICIATIVA

CREATIVITAT

RESULTATS

William L. McKnight Management Principles

William L. McKnight va ser el màxim responsable de 3M de 1949 a 1966. Va ser la persona que l'any 1948 va definir els principis que haurien de esdevenir la base de la filosofia innovadora de 3M.

1. "A mesura que el negoci creix, es torna més necessari delegar responsabilitats i encoratjar als homes i les dones a exercir la seva iniciativa. Això requereix d'una considerable tolerància. Aquets homes i dones, a qui nosaltres deleguem autoritat i responsabilitat, si son bons professionals, voldran fer la seva feina a la seva manera."

2. "Hi haurà errors. Però si una persona es encertada en l’essencial , els errors que ell o ella faci no seran a la llarga tan seriosos com l’error que faria la Direcció si es dediques a dir, a aquells que tenen autoritat, exactament com han de fer la seva feina."

3. "La Direcció que es críticament destructiva quan es cometen errors, mata la iniciativa. Y es essencial que tinguem gent amb iniciativa si volem continuar creixent."

Els conceptes que hauríem de recordar son:
- delegar autoritat i responsabilitat
- encoratjar la iniciativa
- tolerància amb els errors, permetre que s'equivoquin
- no dir com s'han de fer les coses
- no criticar de forma destructiva els errors

Aquets principis encara son vàlids per aquelles empreses que vulguin innovar, ... perquè qui innova son les persones.

Any Europeu de la Creativitat i la Innovació

El passat 23 de setembre el Parlament Europeu va designar l'any 2009 com l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació ( European Year of Creativity and Innovation).

Es una bona noticia per a tots els que creiem que la Creativitat i la Innovació son la font de la nostra competitivitat.

Tanmateix es una declaració que te un regust amarg, no hi ha un pressupost assignat i s'utilitzarà part dels recursos existents. Es a dir, agafaran d’altres pressupostos la part que puguin o vulguin, això es molt poc encoratjador i desencisa la noticia.

La pregunta es: ¿ no hi pressupost per la crisi o perquè en el fons creuen que la Creativitat i la Innovació son paraules polítiques que no serveixen per res ?

La passió per innovar,...millor si se remunerada.

En diverses jornades i conferencies a les que hi he assistit, he plantejat la qüestió de la remuneració dels innovadors. Considero que la innovació no serà realment important mentre no se li doni valor, es a dir, que es recompensi als creadors d’innovacions, especialment els que treballen per compte aliè.
Utilitzo la comparació entre un equip de futbol i un equip de professionals. Així, en el primer cas s’accepta que un davanter amb talent pugui cobrar molt més que un defensa o un porter, si preguntem perquè no pot ser el mateix en "equips d’innovació" la resposta es que “no es poden fer diferencies dons hi hauria conflictes”. Amb això ens volen dir que no es vol reconèixer, ni valorar, el talent.
Una altra resposta es que "per innovar cal tenir passió". ¡Si, d’acord!, però hom pot respondre "a mi m’apassiona el cinema i treballo en el sector químic". Es cert que una minoria pot tenir passió pel que fa i no li importa la remuneració, però la majoria treballa per diners.
També escolto sovint que “no hi ha prou innovacions”, que “el personal no innova el que cal”; però no es qüestionen si el sistema de reconeixement dels innovadors es l’adient.
Crec que cal que es produeixi un canvi en la valoració de la innovació i, això, ha de portar a un canvi de paradigma en la forma en que les empreses retribueixen als innovadors.
Tanmateix, no parlo de retribució fixa, sinó d’un variable en funció d’uns beneficis, o d’un Royalty sobre les vendes conseqüència de les innovacions, o ... (innovem en la forma).
Un exemple son les franquícies que paguen Royalties al franquiciador ("el creador de la idea innovadora").
En tornarem a escriure, dons crec que es important.

INNOVeTION VALLEY

Essent de vacances he conegut una iniciativa anomenada “INNOVeTION VALLEY”, que es un projecte que pretén explicar les potencialitats del territori situat al Nord-Est d’Itàlia ,que inclou ciutats com Venècia, Trieste, Treviso o Vicenza.
Aquest territori te la peculiaritat que no hi ha trobem una ciutat central com podria ser Milà, sinó ciutats mitjanes; tot i que el territori te més de 6 milions d’habitants, es a dir, Catalunya fa uns anys.
Aquest territori o “regió econòmica” te una xarxa de més de 450.000 empreses (entenent-ho des d’autònoms fins a grans empreses).
El concepte “INNOVeTION VALLEY” s’adreça a set categories: “moda, art, design, arquitectura, activitats performatives, tecnologia i recerca”,
Editen una publicació quinzenal “IL GIORNALE DELL’INNOVeTION VALLEY”; i podeu trobar tots els números a http://www.fuoribiennale.org/2007/progetto.asp?menu=progetto&IDnews=112&LAN=ITA
Aquesta publicació pretén presentar la creativitat i la innovació que es desenvolupa per part de les empreses de la regió i, amb voluntat de donar confiança als ciutadans pel que fa a les seves opcions de futur.
Es interessant la presentació del projecte http://www.fuoribiennale.org/public/InnovetionValley_presentazione.pdf
Ara bé, per mi, el mes interessant es el document "MAPPA PLEASE DISTRURB" que exposa una llarga relació d’empreses, entitats i professionals amb una breu exposició i fotografies.
Aquí es veu un ventall d’innovació i creativitat que es pot trobar a la regió.

Innovació i crisi.

Ara que anem cap a la recessió (sense pasar per la crisi) es sent a parlar més de la innovació com a solució de tots els mals de l'economia i de les empreses. Però com ja sabem la innovació es quelcom on s'ha d'invertir i necessita el seu temps; per tant si decidissim invertir ara en innovació els seus fruits es produirien, amb sort, d'aqui un any.
Tanmateix ja hi ha qui ha trobat solucions innovadores per ajudar en la crisi als consumidors. A Itàlia ara pots trobar distribuidors de llet fresca "de barril". Així arribes amb la teva ampolla, l'omples amb la llet que vols; pagant menys que la envasada.
A més a més es pot trobar la llista i un mapa amb tots els distribuidors que s'hi apuntin (http://www.milkmaps.com/).
La innovació no es nomès alta tecnologia sino donar solucions enginyoses.

La innovació ¿ serveix per tot ?

En un dels comentaris dels lectors d'un article de La Vanguardia ( http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53462304184&ID_PAGINA=22188&ID_FORMATO=9&PAGINACIO=4&SUBORDRE=3&TEXT=) podem llegir :"Las inversiones en sectores como la "innovación", que son nuevos y necesitan un largo recorrido para consolidarse" ens trobem en un exemple extrem de la utilització de la paraula "innovació" es evident que el lector ha sentit tan la paraula que es pensa ja que es un sector. Ens trobem en front d'un dels comentaris antològics de la innovació.
Però el rerafons es preocupant, la gent no sap que es la innovació i la utilitza com a comodí per a tot.
Malauradament la innovació segueix el mateix camí que la qualitat: othom en parla però ningú la fa.

Presentació publicació sobre Innovació i internacionalització.

Ahir a la tarda vaig participar en la presentació en el Col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya de la publicació de l'OME "Innovació en el procés d'internacionalització". En aquest acte van participar Maite Ardevol, directora del OME, Maria Astigarraga i Sabin Azua de B+I Strategy, Joan Molins de Ros Roca i Jaume Prat de Ficosa.
Les intervencions al voltant de una orientació cap a la innovació en la gestió van ser molt interessants. Les decisions empresarials tan de Ficosa com de Ros Roca en replantejar-se la seva forma d'actuar poden ajudar al públic assitent a replantejar-se la seva actuació en l'empresa.
Vaig preguntar sobre "l'incentiu econòmic a l'innovador" i aleshores va encentar-se el debat entre els enginyers del públic i els membres de la taula amb responsabilitat empresarial. El tema tabú com citava Manel Pérez, "els diners". Malauradament quan parlem d'incentivar al innovador, al innogenyer, ens trobem a frases com "això seria pervers", "es un equip", "la empresa som tots"; totes per no haver de remunerar de forma individual.
Aquets serà un dels temes que s'hauran de plantejar seriosament les empreses que vulguin que el seus integrants siguin innovadors: com incentivar-los i com reconeixer les aportacions.
Al final hem de recordar: Quan no sabem de qué estem parlant, estem parlant de diners.

Fonts de coneixement

Una de las competències que caracteritzen al “innoginyer” es la "set de coneixement" que li permet adquirir una mentalitat pluridisciplinar.
Així intenta buscar fonts de coneixement que li donin noves visiones, nous conceptes o noves orientacions.
Una de las fonts que mes m’agraden es la revista The Economist, que a part de realitzar articles sobre temes econòmics, te en la seva versió setmanal un apartat per "Science and Technology" particularment interessant per la varietat d’articles que desenvolupa.
A més a més trimestralment publica el Technology Quarterly en el que profunditza en temes innovadors.
En el darrer número del passat mes de desembre els articles que més m’han agradat son:

"Accelerated progress", en el que es descriu un cas de ciència multidisciplinari que utilitza mètodes arqueològics per avaluar la viabilitat d’assajos clínics de nous medicaments.

"Don't invent, evolve", en el que se exposa una metodologia de disseny evolutiu basada en idees de Biologia.

Y "And the winners are..." en el que es publiquen els "Innovation awards" de l’any 2007.

Com podem veure una revista que en principi sembla dirigida a un camp (la economia) desenvolupa temes tecnològics que interessen al innoginyer.

Tot i que, també la economia ha de interessar al innoginyer.